Hola a tots i a totes des de l'aeroport de Kuala Lumpur, capital del Regne de Malàsia, un país que té 14 famílies reals! I nosaltres ens queixem dels nostres... Si són molt campetxanos i bones persones.... (alguns maten els seus germans petits i altres roben diners però, escolteu, ningú és perfecte!).

Molt bé, ara que ja he colat la falca republicana us explicaré els últims deu dies de la meva particular travessia per terres Malaies!

Us havia deixat, en l'anterior post, en un hostel del Lloret de Mar tailandès, Ao Nang, una ciutat que, malgrat tot, té algunes de les platges més boniques on he estat, com per exemple Hat Rai Leh, que és una llengua de sorra espectacular rodejada per unes muntanyes increïbles...

Després de dos dies a Ao Nang vaig agafar un bus que em duria fins a Pulau Penang, una petita illa del nord de Malàsia. El bus havia de tardar 6 hores, que traduït a l'idioma tailandès es converteixen, per art de màgia en 12 hores de viatge, amb visita d'una hora i mitja a la frontera inclosa. Sort que em vaig trobar unsa parella de Vic (sí, hi ha un munt de gent de Vic!), i tenien el cul pelat de creuar fronteres o sigui que, prova superada!

A l'arribada a Malàsia vaig adonar-me de vàries coses, la primera i més important és que és un país musulmà i això és una mala notícia, una notícia terrible! I és que la cervesa és molt i molt cara! Per dir-vos que podia menjar, fàcilment, per un euro i la cervesa en valia dos... En fi, un trasbals!

Una altra cosa divertida del país és que té l'alfabet “occidental”, és a dir es pot llegir el què diu el senyal en qüestió però no s'entén res de res, el què és curiós és que certes paraules angleses les tradueixen segons com es pronuncien, a tall d'exemple. Taxi és Tecsi, Museum és Miuzeum, Restaurant és Restoran i la meva preferida: Police es converteix en Polis.

Finalment però, vaig arribar a Penang i vaig deixar de llegir cartells i m'hi vaig trobar una illa amb una història fascinant, ja que és una de les primeres que va ser colònia anglesa i on, gràcies a la seva situació, hi ha una mescla de cultures molt interessant. Georgetown és la capital d'aquesta illa que està unida a la península de Malaca per un pont. A Penang vaig llogar la meva primera moto i vaig poder comprovar que la gent de Malàsia no està tan llampada com els Tailandesos a l'hora de conduir. Amb la moto vaig donar una volta per l'illa i em vaig perdre durant una hora i mitja per dins la ciutat intentant trobar el lloc on havia de tornar la moto... Un drama!

Bé, després de Penang, vaig tornar a agafar un bus, per no perdre el costum, i vaig escapar-me fins a les Cameron Highlands, un dels llocs més freds de tot Malàsia (aquí fred vol dir tenir temperatures mínimes de 15 graus, el fred Siberià encara no hi ha arribat!). Aquesta zona és famosa perquè hi ha una important indústria de fruita i també de té. És un lloc bastant curios, sobretot per les plantacions de té que li donen un aire una mica Nova Zelandès. Vaig contractar un tour bastant penós que em va portar des d'una granja de flors, on hi havien dibuixos de Walt Disney, fins a una granja d'abelles i escarbats gegants!

Però bé, tampoc hi havia massa res a fer o sigui que al cap d'un dia me'n vaig anar fins a la capital, Kuala Lumpur que és una ciutat que està completament sitiada de botigues!

Des de centres comercials súper exclusius fins a botigues de roba, sabates i tota mena d'artilugis més falsos que un duru de quatre pessetes, Kuala Lumpur és una ciutat enfocada al món de la pela, o del ringgit que és la moneda d'aquí!

Però a més a més de botigues hi ha coses força interessants. El fet que estigui tocant a l'equador fa que hi plogui gairebé cada dia i que la ciutat tingui un munt de raconets verds i parcs urbans que són molt bonics. Igualment també té una arquitectura súper interessant, que va des de mesquites atepeïdes de gent (per cert, al final els meus pantalons sota genoll van fer que no m'hagués de posar una túnica que et deixaven per entarar-hi), fins a gratacels immensos com les Torres Petronas, el segon edifici més alt del món!

A Kuala Lumpur, la majoria d'allotjaments barats són al barri de Chinatown que està ple de carrerons amb llocs per menjar però també amb barbaries a l'aire lliure i una colònia de rates gegants que són bastant curioses!

Fou al meu alberg regentat per uns xinesos mal carats on hi vaig conèixer l'Anton i la Joseffine, una parella de suecs (està ple de suecs tot el sudest asiàtic, per cert), que em van acompanyar fins a Malaca, ciutat que dóna nom a tota la península que conforma la meitat del país.

Malaca és una ciutat colonial que va ser primer dominada pels portugesos, després pels holandesos i al final pels anglesos, o sigui que els seus pobres habitants devien desenvolupar una esquizofrènia colonial bastant important, de totes maneres, com a recompensa les diferents influències d'aquestes són presents a tota la ciutat i l'han convertit en una ciutat molt atractiva pel turisme gràcies a la seva història.

La part antiga gira al voltant d'un riu on hi ha un petit passeig força bonic i on s'hi poden veure des de restaurants fins a Muntanyes russes i nòries. A l'igual que a Penang i a Kuala Lumpur, el barri de Chinatown és també el barri més turístic i amb els allotjaments més econòmics. De fet, després d'una setmana aquí no sé si he estat a Malàsia o a Xina perquè déu n'hi do de la quantitat de xinesos que m'he trobat!

I res més, us escric aquest post des de l'aeroport de Kuala Lumpur amb destinació cap a Indonèsia, concretament a l'illa de Sumatra on m'hi espera en Mario de Ripoll que porta voltant des del mes de maig! A veure si el veig perquè deu estar negre com el carbó!

Molts records i petons!