Hola a tots i a totes! Sembla mentida i ja han passat 15 dies des de l'últim post! La veritat és que aquest any porto un ritme bastant constant, no puc pas dir que m'avorreixi gaire, però les llargues esperes als aeroports asiàtics són una excpeció excel·lent per poder escriure. Com aquesta vegada, que escric en un trist i sòrdid Starbucks de Jakarta, capital d'aquest monumental país que és Indonèsia i que he estat recorrent l'últim mes!

De fet, en l'últim post, quedava poc per anar-me'n a la zona est de l'illa de Java, concretament a Surabaia, punt de partida pel meu viatget cap al Bromo, un volcà que tothom deia que era espectacular però la veritat és que em sembla que està bastant sobrevalorat... Bé, veureu que les fotografies són xules però vaja, tampoc és res de l'altre món! Molt millor el Teide! El què passa és que, ja té collons, l'illa de Java, on hi viu una burrada de milions de persones (crec que vora 124) no té cap mena d'atracció turística important o sigui que alguna cosa s'han de treure de la màniga!

En fi, resumint, que em vaig aixecar a les 4 del matí per anar a veure com sortia el sol davant del volcà i a sobre haver de suportar com un noruec de 50 anys em deia que això de Catalunya i Espanya passa a tot arreu i que ens queixàvem per vici...

Total, vaig pensar, millor agafar un bus i anar cap a Bali que sona a lloc ben parit! I sí, Bali és un lloc ben parit, és una illa amb un paisatge força espectacular i amb una cultura important, però té un problema, i és que està plena de personatges que deixen als comerciants marroquins i tunissians com a germanes carmelites comparat amb la seva insistència per vendre't qualsevol tipus de merda haguda i per haver.

Kuta és el principal centre turístic de l'illa, una mena de Lloret de Mar plena a rebentar d'australians i australianes que van a emborratxar-se i a fer surf. A Kuta cada dos segons pots escoltar frases com “Taxi?” “Massage?” “Restaurant?”, vaja, una mena de platja de Barcelona extesa a tota una població.

Bé, total que vaig marxar ràpidament d'aquella bogeria, jo buscava tranquilitat i bones platges i allà només hi havia platges amb onades gegants i centenars de surfistes que et miraven malament si t'hi posaves al mig! Total que me'n vaig anar cap a les Gili Islands que, contràriament al que pogueu pensar pel seu nom, són illes amb una gent súper amable! Són tres illetes que queden al mig de Bali i de Lombok. En una hi ha una calma absoluta, l'altra està plena de mosquits i la tercera, on vaig anar a espetegar jo, és l'illa on hi ha més ambient però ja us dic ara que no era Eïvissa precisament!

El què passa és que, com que volia marxar ràpidaement de Lloret de Bali, no vaig llegir res sobre les illes i vaig pensar que la diferència entre Vaixell Ràpid i Vaixell Lent seria tant mínima com la diferència de preus.

Qui hauria dit que 8 euros separaven l'hora que tardaven els vaixells ràpids d'onze infernals hores a cavall de furgonetes, ferrys de l'any de la picor i més furgonetes per acabar-ho d'adobar! Sort que el resultat final va ser d'allò més positiu i és que les Gili Islands són una autèntica passada! Té unes platges increïbles on es poden veure tortugues, peixos, corals i mil històries més! A més a més hi ha una cosa molt positiva en viatjar a aquelles terres per aquesta època i és el concepte TEMPORADA BAIXA!

Si nois! Falten guiris a Indonèsia, almenys per aquestes dates i van com bojos venent excursions a preu de saldo! La veritat és que a l'època estival els preus es multipliquen per dos però perquè us en feu una idea, tant a Bali com a les Gili pagava 4 euros per dormir en una habitació amb esmorzar inclòs o un filet de barracuda et podia costar tranquil·lament 2 euros i mig (sí, la Barracuda és molt bona).

Però bé, després de cinc dies de somni a les Gili, vaig tornar a Bali per donar-li una altra oportunitat, (amb vaixell ràpid que només tardava una hora) aquest cop vaig anar a espetegar a la costa Nord que és una zona de platges de sorra negre (ui sí, que exòtic no? Doncs t'hi cagues amb el que arriba a cremar la sorra!). A aquesta costa és també el lloc on hi ha un vaixell nordamericà de la segona guerra mundial. És una immersió preciosa, potser de les millors que he fet mai. El més memorable es veure com un miler de peixos et comencen a envoltar i tu estàs al mig de la rotllana amb la boca oberta (bé, oberta no que si no entraria aigua-->Acudit penós).

I per acabar de rematar el tema Bali vam acabar anant a Ubud que ve a ser la capital cultural de Bali, està tot ple de botiguetes d'artesania i de roba rollo hippie. La ciutat també està plena de francesos, no sé ben bé perquè però 8 de cada 10 turistes era gavatxo! Ubud és una ciutat prou bonica però ja hi tornem a ser amb els collons de venedors..., són uns pesats i estan per tot arreu! A més a més va ploure els últims dos dies i després de fer més de 100 km en moto vaig acabar que semblava un ànec! Això sí, pels meus collons vaig poder veure els temples més importants de Bali, la veritat és que són força espectaculars, llàstima (una vegada més) dels venedors pesats que tota l'estona t'estaven demanant de tot! L'últim dia un Balinès molt simpàtic em va dir que si responia “Naaaaaaa” quan m'oferien coses, no insistirien i, inexplicablement funcionava, em sembla que deu ser una cosa bastant desagradable perquè tots fotien una cara de mort quan els hi feia!

A Ubud també vaig fer una visita a un supermercat amb productes d'exportació! M'hauríeu d'haver vist la cara, semblava que levités enmig de formatges, olives i fins i tot i pernil salat!!!! Això sí, a uns preus prohibitius! Només em vaig poder comprar uns Kiris i una llauna de tonyina! Així escrit sembla molt trist però amb una mica de pa amb tomàquet improvitzat es va convertir en un gran menú!
I bé, l'última parada d'aquest mes intens a Indonèsia ha estat la capital, Jakarta, una ciutat amb una mala fama terrible. De fet amb tothom qui havia parlat sobre la ciutat m'havia dit que el millor que podia fer a Jakarta era no sortir de l'hotel o anar al centre comercial... I això vaig fer! I com que després de 2 mesos per aquests móns de déu el meu anglès ja està despuntant de mala manera me'n vaig anar a veure The Artist a un cinema amb Sofàs!!!! A veure si n'aprenen els del Comtal! A més a més hi havia un tiu que voltava per allà i qualsevol cosa que volguessis t'ho portava a mitja pel·lícula, boníssim!

Però a més a més de la meva visita de rigor al centre comercial també he pogut comprovar que Jakarta és una ciutat ben curiosa! Malgrat ser la capital d'Indonèsia i que deuen estar acostumats a veure occidentals cada dos per tres, tothom et saluda amb el ja típic “Hello Mister” i té zones super xules de caos absolut! Ah, i només vaig veure una rata malgrat que la quantitat de merda acumulada pel carrer és realment important!

I bé, així, a Jakarta, acaba el final d'aquest periple per Indonèsia. Ha estat un mes que m'ha passat volant i la veritat és que ara me'n recordo de la meva por inicial quan vaig posar el peu a Sumatra pensant que acabaria avorrint tanta platja! Doncs bé, la veritat és que ja porto tres dies sense platja i ja m'estic cagant amb tot! Espero que a Filipines pugui curar aquesta necessitat! Ah, i també hi tindré una convidada d'exepció, la Berta, que em ve a veure després de passar un mes a Nova York!

Però bé, tot això ja us ho explicaré al proper post de El Blog de la Ràbia! Cuideu-vos molt nois i noies!