Hola amics i amigues! Com que a Birmània no hi ha Internet i és molt complicat poder-se connectar, he decidit que, com a repte personal, intentaré penjar aquesta actualització des del país on, si poses la paraula “democràcia” o “eleccions” en un correu electrònic no t'arriben els mails. A veure si me'n surto.

Sí, ja he arribat a Birmània, però em reservo el dret d'explicar totes les tonteries que m'han passat des que he posat el peu al país de l'Aung Sann Su Kyi o com es digui aquesta dona per al proper post. De moment us explicaré com va anar l'última setmana a Filipines!

Continuant amb la intriga en què us havia deixat en l'anterior post, la Berta, efectivament, es va trencar la pota, bé, de fet es va fer una fisura però si no ho dramatitzava no m'haguéssiu llegit mai més! Això sí, no podia posar el peu a terra i durant l'última setmana de vacances va haver d'anar amb crosses. Per cert, almenys he après una nova paraula en anglès: Croches, que vol dir crosses.

Malgrat tot, com que és molt valenta, res li va impedir de fer les activitats que ens faltaven per omplir els últims dies a Filipines que eren una barreja una mica heterogènia de:

Nadar amb taurons balena i anar al centre comercial.

Pel què fa a nedar amb taurons balena, la veritat és que va ser acollonant veure bestioles de 5 metres (es veu que poden arribar-ne a fer més de 14) menjant plàcton en quantitats industrials al meu costat! Potser una de les coses més espectaculars que estic veient per aquí a Àsia! A més a més d'això, també vam fer snorkel i alguna immersió on em vaig quedar parat més d'un minut davant d'algun peix sense saber quina mena de cosa era, i no rigueu que, com veureu a la fotografia, costa molt de saber on cony té el cap i la boca!

I pel què fa a la segona activitat de la setmana, he de dir que gairebé vam visitar tots els centres comercials de Manila, la Berta alguns els va veure sobre rodes (la gent és tan amable si portes algú amb cadira de rodes!), i alguns altres sobre crosses, però res ens va impedir de comprar de manera compulsiva, i és que nens, quins preus!!!! A tall d'exemple:

Converse a 6 euros (m'agradarà veure quan duren), rellotges a 5 euros!, samarretes Nike i Adidas a un euro i mig, banyadors a 4 euros! Bé, total que ens vam col·lapsar i vam comprar un munt de coses! Ja tinc mig armari enllestit!

I res, bàsicament així és com acaba Filipines, amb la Berta marxant i jo enfilant la recta final del viatge, aquest cop cap a Birmània, Myanmar, un país de bojos on una junta militar domina amb mà de ferro la sort dels seus habitants. Estic convençut que un Polònia aquí donaria per molts programes, només un petit exemple de la bogeria d'aquesta gent:

Un dia l'astròleg del general i primer ministre del país, li va dir que havia de canviar la capital del país perqué així conservaria el poder per la resta dels seus dies, total que van canviar la capital del país de Yangon, la ciutat més poblada amb 11.000.000 d'habitants, a una ciutat de merda del nord del país. També és molt divertit veure com tots els cotxes tenen el volant a la dreta (estil anglès) i tothom condueix com ho fem a Catalunya (perquè volen esborrar qualsevol símptoma de colònia anglesa), el que no han pensat és que potser és una mica perillós per avançar ja que no pots veure res!

Bé, en fi, un país de bojos amb una gent magnífica, però bé, això ja us ho explicaré en el pròxim post de El Blog de la Ràbia! Apa, cuideu-vos tots i totes!