Joder! Myanmar no és un país normal! Per començar hi ha gent que li continua dient Birmània, per continuar, tal com us deia en l'anterior post, el govern fa cas dels astròlegs i canvia la capital del país, també canvia la direcció de circulació, mantenint, això sí, el volant a la dreta, de manera que conduir per aquest país pot arribar a ser un suÏcidi... Per acabar només us diré que el primer general que va governar el país, quan va complir 75 anys va canviar tots els billets de 20 i 50 per passar a ser de 35 i 75... I al cap d'uns anys, com que estava obsessionat amb el número 9, va canviar els de 100 pels de 90, això sí, com a bon fill de puta, no va deixar canviar els bitllets antics i tots els Birmans van perdre els seus estalvis. A casa som molt d'aquest general!

Bé, més enllà d'aquesta bogeria, Birmània és un país especial, especial perquè no et posa les coses gens fàcils... De fet al cap de 4 hores d'arribar al país ja en volia marxar... Suposo que el fet que m'estafessin 200 dòlars hi tenia alguna cosa a veure... Però com que Dalí i Buñuel en aquest país serien feliços, al cap d'una hora, vaig anar a la policia i me'ls van tornar!!!! Increïble...

A més a més d'això s'ha d'afegir que, des del 12 al 17 de març no hi ha cap autobús que funcioni perquè celebren una festa que es pot traduir com el Festival de l'Aigua, una autèntica bogeria amb tot de gent pel carrer llençant galledes d'aigua a tothom. I sí, els turistes som els seus objectius preferits. De manera que el caos més absolut imperava a tot el país i la majoria de turistes no es podien moure! Per cert, com a única víctima de totes les meves possessions puc destacar el “Mecanoscrit del segon origen” que la Berta em va deixar i que, vaig acabar gairebé desxifrant en les seves darreres pàgines, ja que tota la tinta estava ben correguda!

També és molt diverit el tema trens: Un país on tenen uns trens de fa més de 50 anys amb uns bancs de fusta molt rústics (sí, sóna molt autèntic oi? Doncs després d'un viatge de 9 hores amb classe ordinària, rodejat de gent fumant, pollastres, verdures i galledades d'aigua que entraven per la finestra, estava rendit però no podia dormir perquè tenia el cul com si acabés de sortir d'una sauna d'homes de mala vida!).

No és un país fàcil com pot ser, per exemple Tailàndia, on hi ha de tot i tot és barat. Myanmar és força car, i el què obtens a canvi del què pagues és, com a mínim, discutible. Les habitacions costen de mitjana 10 dòlars i us asseguro que algunes eren força llastimoses. En canvi ara ja estic a Tailàndia i en pago 5 per una habitació amb televisió i dutxa amb aigua calenta! També és important el tema menjar, després de més d'un mes menjant arròs i noodles, ahir, quan vaig arribar a Bangkok vaig anar de pet al Kentucky! I avui ha tocat pizza!!!

Però va, deixem de parlar de coses dolentes i comencem a explicar que Myanmar és un país acollonant, un país autèntic, el compraria una mica amb Cuba, un país on la gent es sorprèn de veure't i on ningú parla un borrall d'anglès.

A Myanmar hi he passat 24 dies en total, i he vist coses fascinants, des de llacs on els pescadors remen amb el peu fins a zones amb més de 4400 temples preciosos a 43 graus de temperatura (a la capital, l'últim dia, van arribar als 47 graus, terrible!). De fet és un país súper religiós, on pots veure, a totes hores, multitud de monjos i monges (que també van rapades i amb túnica, i a vegades costen una mica de diferenciar de si són homes o dones).

A nivell cultural és increïble algunes de les seves peculiaritats, gairebé tots els homes vesteixen amb Lungy, una mena de faldilla força fresca que crec que m'acompanyarà els propers dies d'estiu. Gairebé totes les dones es maquillen amb una mena de maquillatge que els hi deixa la cara blanca, la veritat és que xoca una mica el primer dia!

També és força curiosa la manera amb què es diverteixen a la platja, tots estan ben amuntegats un al costat de l'altre, mentre es banyen amb un neumàtic i dormen, literalment a la sorra mentre l'aigua, els mig arrossega mar endins... No hi ha cap tovallola en un radi de 4 km.... I tot això, mentre a la platja deserta del costat no hi ha ningú... A la platja hi pots trobar de tot, des de paradetes de menjar fins a carruatges de vaca i cavalls pintants com si fossin una zebra... Bé, clavadet a Platja d'Aro!

I com que fa molta calor i vull anar una estona a la piscineta, ara no se m'acut res més per dir sobre Myanmar, però com que d'aquí uns 12 dies ja tornaré a ser per aquí, tot el què volgueu saber m'ho demaneu i us respondré molt amablement!!!!

Doncs res nois i noies, he decidit passar els últims dies del viatge al nord de Tailàndia abans de tornar, suposo que els últims dies m'escaparé un parell de dies a la platja abans d'afrontar el viatge de tornada... Ja queda poquet!!!!