2nd Aug 2008 - 20th Aug 2008Japó
Japó... quan un sent a parlar del japó segurament li venen al cap un munt de tòpics, d’imatges... i segur que tots ells són reals. Havíem pensat parlar d’aquests tòpics i de les nostres vivències respecte aquests tòpics i després donar com una mena de guia, per si algú s’anima a anar-hi. Així doncs, traslladem-nos al japó!!! Quan un sent a parlar del japó segurament li ve la imatge de.... El Fuji aquella muntanya amb una perfecta forma volcànica i coberta de neu. La veritat és que no l’hem vista. Ni la muntanya, ni la neu. Havíem llegit que estava plagada de turistes i vam decidir no anar-hi. Potser l’hauríem pogut veure durant el nostre primer viatge en tren de Tòquio a Kioto, però les 11 hores horroroses de vol no ens van deixar tenir els ulls oberts. Les geishes aquestes dones misterioses de rostre blanc que ballen i toquen antics instruments per entretenir els homes. La veritat és que són espectaculars i veure-les caminar pels carrers i les cases on viuen o treballen és una delícia. En vam perseguir a Kioto i també en vam veure a Kanazawa i Tòquio. El sushi ,una delícia, i n’hi ha de molts preus. I per pressupostos baixos, a partir de les 7 de la tarda als supermercats en pots trobar, en unes safates de anomenades “bento” a preus rebaixats i boníssim. A banda del sushi, la tempura està boníssima (verdures , gambes o peix rebossat). També és molt típic menjar sopar de fideus ( de “soba” (fideus marrons) o uton (de blat). Hi ha uns llocs de menjar ràpid on a l’entrada tenen com una màquina de tabac, però en comptes de paquets de tabac, poses els diners i tries un dels plats, n’hi ha més de 30. N’esculls un, et surt un tiquet i vas a la barra/cuina i l’entregues. Al cap de poc et criden perquè vagis a recollir la safata amb el teu menjar. Tot està en japonès, però la majoria de restaurants tenen unes mostres que fa que sigui fàcil demanar el menjar. Si busques un miqueta pots dinar per 3-5 euros i molt bé. Els onsens, els banys termals del japó. Sembla ser que gairebé tot el país es troba sobre una caldera. Així que és molt normal que a cada casa, suposem que segons la zona n’hi ha més o menys, tingui la seva piscineta d’aigua calenta. I si no, doncs hi ha els onsens, aquests banys separats la secció d’homes amb la de dones, on hi entres despullat/ada amb una tovallola petita i dissimuladament mires quin és el procediment a seguir. Primer et neteges. Seus en un tamboret petit davant d’un mirall i amb l’ajuda de la tovallola t’ensabones i amb la dutxa et treus el sabó. Un cop net/a, doncs ja pots entrar a l’aigua calenta (Els seguidors d´en Xin Xan ho han d´haver vist a diversos capítols). A Matsumoto vam anar-hi per recomanació de la mestressa del riokan on ens allotjàvem. Érem els únics estrangers i vam comprovar que això d’anar-hi és un hàbit que es fa en família... No s’hi estan pas tot el dia, bé com a mínim a l’estiu. S’hi deuen estar una horeta i després prenen un te a fora. El que vam visitar tenia piscines interior i exterior, envoltada d’un bosc de bambú. Increïble, segurament un dels millors invents del japó. Abans d’anar-hi l’atenta senyora del riokan ens va explicar què havíem de portar i quin era el procediment i ens va afegir que molts japonesos no saben com es fa, perquè normalment tenen banys a casa i quan van al públic no saben el ritual que s’ha de seguir. Riokan, típica casa de fusta on les habitacions grans amb els llits (tatamis,matalassos al terra) que apareixen com per art de màgia al vespre. La dutxa és un petit onsen: una sala gran amb dutxes i els tamborets per seure i la banyera d’aigua calenta al fons. Suposem que a l’hivern ha de ser.... Quimono, bata de seda lligada a la cintura o Yucata, quan aquesta és de cotó. Aquesta vestimenta típica la porten les geishes i els japonesos i japoneses en festes, en ocasions especial, com a senyal de respecte. La veritat és que és màgic veure’ls vestits així. A Matsumoto, el dia que vam anar a l’onsen, al matí vam fer de models. La senyora del riokan ens va demanar si ens podíem posar els quimonos i yucates perquè hi havia una noia que feia reportatges de riokans de la zona i ... nosaltres encantats ens vam deixar vestir. No sabeu la feinada que hi ha per posar-te un quimono d’aquests. A en Sergi a la primera li va quedar perfecte, però el de noia... tres dones intentant vestir a la Marga durant gairebé una hora... i sort que no hi havia maquillatge. Primer et fan el monyo i després et posen la yucata. La primera sensació és que et va gran, però és que el doblec de la cintura és tota una manualitat que fa que el que et sobrava per sota quedi recollit aquí. Un cop posat és inevitable caminar com caminen les geishes, recte i amb passes curtes ja que la mobilitat és mínima. Després toca el quimono, de seda per l’hivern. Suau i preciós. El mateix ritual, però a sota et posen com una roba interior de seda. Una faldilla molt fina i una camisa creuada i lligada a la cintura. Tot un art. Temples, realment és un país de temples, n’hi ha per tot arreu i tots molt ben conservats i un munt d’ells són patrimoni de la humanitat. Des de Kioto vam fer una excursió a Nara, una població a una hora de tren aproximadament plena de cérvols i temples. La imatge idíl.lica del bambi s’esvaeix al veure aquests cérvols que estan a l’espera que els turistes els donin menjar. Ciutat futurista. Estil “Blade runner”. Nosaltres vam deixar Tokio pel final, però durant el viatge ja vam veure que les geishes, quimonos i temples es barrejaven amb l’alta teconlogia. Els lavabos, no tots, però molts tenen un munt de botonets: diversos xorrets d’aigua per netejar-te, per assecar-te, per escalfar la tassa (en cas que estigui freda), per fer soroll (per dissimular el teu soroll)... Taxis amb portes que s´obren i tanquen soles. I tot de sensors per tot arreu: per obrir i tancar portes, per l’aigua, pel sabó, per eixugar-te... mòbils amb mil i una funció i la gent als trens o metros dormint o mirant el mòbil,sigui per veure-hi tv,per jugar,xatejar,internet...aquells mòvils tenen de tot!I ademés se´ls decoren amb tota mena de filigranes. Tant d´Iphone a Europa, i allà fa segles que la tecnologia 3G funciona!..Portàtils de tota mena i mides, càmera de fotos.... Segurament és l’aparell que més bé de preu pots comprar al japó, ara has de saber segur que les instruccions estan en anglès. Pantalles pel carrer estil blade runner, sobretot a tokio i són espectaculars. Trens bala, un munt de trens et porten de punta a punta del país... tots van rapidíssims, uns més que d’altres i fa anys que els tenen... millor dit dècades.Un cop passeges pels magatzems de tòquio... encara que odiïs comprar, t’encantarà entrar a tots als grans magatzems i botigues de la ciutat...el seu aire condicionat és la teva salvació, a l´estiu. Doncs hi pots veure andròmines de tota mena… increïbles. Homes de negocis que van amunt i avall amb els seus vestits i maleta. Els veus al metro al matí i van dormint. Els i les veus al metro al vespre i van dormint.... t’hi fixes que de cop es desperten i baixen del metro o tren... i si els segueixes amb la mirada molt probablement veuràs que agafen un altre tren per tornar cap enrere. Moda. Tots els estils es concentren en aquest país, i sobretot a la gran ciutat de tóquio i als seus barris de shibuia i shinjuku. Estils de tota mena, des del més tradicional com la yucata passant pel roquer, el jipi, el manga, les marques, l´estil “casa de la pradera” (igualets, fins i tot barret de palla),...... seure en un dels carrers i veure com passa la gent és el millor. La penúltima nit a la gran ciutat, asseguts en una de les puntes del famós encreuament de Shibuia un noi ens va preguntar d’on érem. Ell havia estat a Barcelona. Vam parlar de la gent i del temps. El 15 d’agost va fer una calor horrorosa, insuportable, però el 16 va ploure fort i van baixar les temperatures... s’estava de conya. Ens va explicar que davant de les costes de Tòquio s’havia format un tifó i que per això havia plogut tant i havien baixat les temperatures, que no era normal aquella temperatura tan agradable, ni tampoc que es formin tifons al japó, diu que el normal és que vinguin de les filipines. Li vam demanar què podíem fer l’últim dia a la ciutat que no fos ple de turistes i ens va recomanar un barri amb cases del segle 17 que no havien estat bombardeijat a la guerra i es conservava amb els seus carrerons estrets i autèntics.. La gent és educadíssima, atenta, amable. Unes veus dolces et saluden quan entres als llocs... educats i amables i sempre amb un to de veu i una rialla a la boca. El respecte cap als demés és desmesurat, de vegades incomoda i tot. S´hi poden deixar la ronyonada fent reverències només perquè se´ls ha aguantat la porta pq passessin...coses així. El nostre itinerari: 4 nits a Kioto: visita de la ciutat, excursió d’un matí a Nara. Dues nits a Kanazawa, dues nits a Takayama i dues nits a Matsumoto. ( Aquestes tres poblacions es troben al peu dels alps japonesos, zona de muntanya on es poden fer excusions. 7 nits a Tòquio amb una excursió a Ito (Península d´Izu-Hanto) zona de platja.Diners: Evidentment Japó no és Tailandia i menys la Índia, però Japó és molt més barat del que molta gent es pensa. Pots menjar bé per 3 o 4 euros i pots dormir per 20 euros. Evidentment pots pagar molt més i també menys. Però gairebé tot es més econòmic que a casa nostra.La moneda és el Yen (/en/, ells ho pronuncien).1 euro = 160 / 163 yens, així que penses en pessetes i ja està.A diferència de molts països, el millor canvi el trobes a l’aeroport. Els japonesos prefereixen l’efectiu i hi ha pocs llocs per canviar. Els millors llocs els pots trobar a l’aeroport o les estacions de tren importants. També es pot canviar diners a l’oficina de correus. No als bancs, bé alguns si, però el canvi és més car. Dormir: podríem dir que és obligatori dormir en riokans,allotjament tradicional. A tot arreu hem estat molt bé, per tant segurament que tots els llocs estiguin bé. Us passem les adreces dels llocs que hem estat. També recomanem tenir-ho reservat i més si es viatja en èpoques de festes. A més a més, als japonesos els agrada tenir-ho tot organitzat i reservat. També us recomanem portar imprès el mapa i l’adreça del lloc on vas a dormir, tant en anglès com en japonès.Hi ha diverses pàgines per trobar allotjaments. Us recomanem les següents pàgines: wwww.hostelworld.com / www.Japanhotel.net / www.Hostelbookers.com (una mica més barata) Nosaltres hem estat a: Kyoto:Econo-Inn KYOTO Takeoka Kanazawa:Hostel: Kikunoya Takayama: Takayama Zenkoji Temple Inn Matsumoto: Seifuso Ryokan http://homepage1.nifty.com/seihuso/emain.htm Està un pèl lluny del centre, però tenen bicis. Aquí va ser on ens van recomenar l’onsen i vam fer de models amb els kimonos. Tokio: vam estar a dos llocs: 1/ KIKUYA RYOKAN 2/Khaosan Tokyo Visat: no és necessari, ni tampoc vacunes. Transport: el tren és el millor mitjar de transport. Hi ha una mena d’interrails que t’has de treure a Barcelona, al Jalpak International, i que els valides un cop arribes a l’aeroport de Tòquio. Hi ha passes (japan railpass) per una setmana, 14 dies i 21. El de 14 dies val uns 290 euros, però és que un bitllet de tòquio a kioto ja val 75 euros. Jalpak International (Spain) S.A. Barcelona Branch Temps: la veritat és que la millor època per viatjar al japó, com a molts llocs del món, és a la primavera o a la tardor. A l’hivern fa fred, però els onsens i l’esquí poden ser un bon objectiu del viatge. A l’estiu fa una calda...Sort del cicló, perquè més dies a tòquio com el dia 15 i ens hi quedem . Ha fet molta calor i humitat. Hi ha tanta humitat que vas tot el dia suant. No cal posar-te cremes perquè la pell mai està seca. Bé, i també perquè amb la suor i les cremes, pots quedar fet una pasteta. Les tècniques japoneses contra el calor són els paraigües, gorres, viseres, olleres i tovalloes que van empapant amb aigua i que porten lligades al coll. Si hi aneu, porteu-ne una perquè la veritat és que van molt bé. I, si visites temples, com que hi ha fonts d’aigua per tot arreu les vas remullant contínuament. Agost. Tanta crisi, tanta crisi... i un munt de catalans i espanyols pel japó, però molts. També hi havia molts italians i francesos. Però a l’agost et trobes festivals a gairebé cada ciutat i les festes del 12 al 16, les festes en memòria de la derrota de la segona guerra mundial. L’emperador es va rendir davant les tropes americanes, tot i que la majoria dels ciutadants pensaven que estaven apunt de guanyar. seguretat: Un dels països més segurs del mon, sens dubte. Menys a Tòquio, la resta de llocs on ens vam allotjar deixaven la porta oberta a la nit. Una tarda, hora punta, al metro de Tòquio hi havia una noia dormint en un seient amb el bolso obert i res, no va passar res. No vam veure cap mena de perill, ni d’inseguretat, ni res.. com que sabíem que això de canviar diners era difícil portàvem molts diners a sobre, però a la cartera, res de bosses interiors i cap problema. A vegades ens semblava que érem nosaltres els “xungos”. Netedat, tot està net, però no hi ha gaires llocs on llençar escombraries. Són més nets per no embrutar que per molt netejar, com s´ha de ser. Hi ha lavabos públics a cada dues cantonades i la majoria nets. Electricitat: El voltatge és de 100 i s’ha de portar un adaptador amb clavilles estretes i planes. Bibliografia: Lonely planet / Thorn Tree Forum, (forum de la lonely planet)www.lonelyplanet.com / http://www.viatgeaddictes.com/ blues, Haruki Murakami (novel.la)I pel.lícules japoneses. La veritat és que amb capítols d´en Shin Shan en pots apendre molt d’aquest país. Tokio Bon viatge i salut!!!
|
| 4291 Words | This page has been read 253 times | View Printable Version |